Tècnicament: banda sonora (terme també conegut com a banda sonora original o BSO, de l’anglès OST original soundtrack) és la part de so completa i el resultat de l’edició de diferents pistes de so, ja siguin diàlegs, sons i música d’una obra o l’acompanyament paral · lel. Normalment, i amb rares excepcions, el terme al · ludeix només a la música d’una pel · lícula o la comercialització dels temes musicals d’una obra com videojocs, programes de televisió i ràdio. Des d’un punt de vista musical, s’entén com a banda sonora aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel · lícula, complint amb la funció de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaços d’expressar.

Alguns dels compositors de bandes sonores per al cinema més coneguts són Ennio Morricone, Vangelis, John Williams i Hans Zimmer entre altres.

La banda sonora d’una pel · lícula, en el seu sentit físic, pot ser de dos tipus: magnètica o òptica. En el primer cas, una o diverses bandes d’enregistrament magnètica discorren per les vores de la tira de pel · lícula. En ser llegides aquestes línies per un aparell en sincronia amb la projecció, es generen els sons de manera similar a com ho faria un lector de cassets. En el cas de les bandes sonores òptiques, es tracta de zones de foscor i llum en un o dos costats de la cinta de la pel · lícula. Les diferents intensitats de llum, es converteixen després en impulsos elèctrics creant el conjunt de la banda sonora.

També s’utilitzen, encara que no tan freqüentment encara, sistemes de so digital, basats en punts sobre la pel · lícula que es converteixen per diversos mètodes, alguns encara experimentals, en so.

Anuncis